AMB HUMOR…

alzheimer 1

Anuncis

LA CAMPANYA EN PARAULES DE LA MARTA RODRÍGUEZ

El passat dimarts 25 de novembre, els delegats de l’Institut Sant Pere i Sant Pau de Tarragona vam visitar un centre de malalts d’alzheimer, el centre Rosa d’Abril.

Abans d’anar a visitar el centre, vam rebre una xerrada sobre l’alzheimer, on ens van informar de la gravetat de la malaltia, ja que tot i que no puguin morir d’alzheimer es redueix la mobilitat, i s’obliden dels seus familiars, de coses que han fet tota la vida, d’utensilis de la vida diària, o fins i tot es perden per carrers on han estat tota la vida.

Vam fer activitats, que per nosaltres eren fàcils, on recordàvem paraules o números en ordre, i ens van explicar la dificultat que això tenia pels malalts d’Alzheimer, ja que no podien associar bé les paraules o els números, i això al seu dia a dia és una cosa que els hi passa habitualment.

Després de la xerrada, ens van ensenyar aquest blog, on vam poder veure campanyes publicitàries contra l’alzheimer, i les professores ens van explicar que faríem una activitat a les tutories, d’escriure missatges per als nostres avis en uns post-its, per tal d’enganxar-les a l’entrada, i que a les classes on s’havia fet, molts alumnes s’enrecordaven dels seus avis, els quals havien patit aquesta malaltia, fet que ens va conscienciar de la gran quantitat de malalts, i de que ens pot passar a qualsevol persona.

En la nostra visita al centre, un centre petit però molt acollidor, vam per un recorregut per totes les instal·lacions, on vam poder observar que només amb la voluntat d’ajudar, podem fer molt pels malalts d’alzheimer. Ens van ensenyar una sala on es reuneixen els familiars dels malalts amb l’equip de professionals del centre, per tal de donar recolzament a la família, i explicar-los la malaltia, la importància del suport de la família, i que encara no tenir cura, els malalts poden millorar molt amb les teràpies.

Seguidament vam entrar a la sala on hi estaven reunits els malalts, ja que estaven fent una activitat en grup que consistia a recordar objectes de la vida quotidiana, una activitat molt fàcil per a qualsevol persona que no pateix alzheimer, però que per a ells era difícil. Vaig poder sentir com una àvia li deia a la seva companya “¿Esto qué es?”, i l’altra li deia “Una olla”.

Ens van presentar els malalts, ens van explicar la commovedora història de la Marina, una infermera que havia treballat durant trenta-cinc anys de la seva vida i un dia passejant per la Rambla de Tarragona, per on havia passejat tota la seva vida, es va perdre, no sabia on era i va haver d’avisar als seus familiars per tal que anessin a buscar-la, tot i que no va saber explicar on era.

Entre els malalts, vam poder conèixer a una altra dona molt simpàtica que ens cantar cançons, i ens va explicar alguns acudits. El fet de conèixer als malalts i que ens expliquessin la seva història, ens va fer ser conscients de la gravetat de la malaltia, ja que li pot passar a qualsevol persona, sense previ avís, i no com a conseqüència de res. Ens vam acomiadar per tal de seguir amb la visita, però sabent que tornaríem, i mentre anàvem sortint, un avi li deia a la noia que els hi feia l’activitat “Se dejan esto”, assenyalant una de les fitxes amb les que estaven fent l’activitat, i la noia va haver d’explicar-li que les fitxes eren d’ella, que estaven fent l’activitat i se l’estava deixant a l’home per fer l’activitat.

Seguidament ens van ensenyar una sala on tenien diverses manualitats que havien fet, i amb moltes fotos de les activitats, i ens van explicar que era un espai obert amb llibres i informació, on podíem anar per fer treballs sobre l’alzheimer, i que estaven disposats a ajudar-nos. També ens van explicar que hi ha un servei de voluntariat completament obert, sense límits d’edat on tothom que volgués podia ser voluntari, i que agrairien la nostra col·laboració.

Vam passar a una altra sala amb ordinadors, i ens van explicar que eren tàctils perquè els utilitzaven els malalts per fer activitats, i així era molt més fàcil per ells fer-los servir. Ens van posar a fer activitats als ordinadors, i vam poder observar que no eren activitats complexes, tot i que ajudaven a la seva memòria. Els monitors projectaven una sèrie de números o lletres, i s’havien de memoritzar en orde normal o invers, i després s’havien de recordar i escriure, i vam veure com el monitor els ajudava a recordar, ja que quan t’equivocaves et deia la resposta i t’animava a repetir l’activitat.

Després vam seguir al jardí, on vam poder veure diverses plantes aromàtiques com la menta, la farigola, el romaní… I ens van explicar que era una activitat molt bona pels malalts ja que amb l’olor i el tacte se’ls feia més fàcil recordar el nom de la planta que tenien davant.

La nostra visita ja havia acabat i vam passar a acomiadar-nos finalment dels malalts, i ens van donar un petit obsequi que havien elaborat ells, uns punts de llibre amb bolets de feltre molt bonics, i ens van explicar que ara estaven fent per al Nadal uns penjolls pels arbres, fets amb fulles.

Personalment, ha estat una experiència molt profitosa, ja que jo pensava que l’alzheimer era una malaltia que no era tant comú ni tant greu, ni sabia que amb activitats de memòria, d’olfacte o altres es podia millorar una mica la situació dels malalts. També em va impactar el fet de que hi hagin tants malalts d’alzheimer al barri, i que no en siguem conscients. Em va sorprendre el fet de que tot i que ens van dir que els malalts podien contestar malament pel fet de no saber on son o que estan fent, van ser molt amables amb nosaltres, cantant, explicant-nos les seves experiències i volent acollir-nos.

Convido a la gent a conèixer els professionals d’aquest centre, i la meravellosa gent que va diàriament a fer les activitats de memòria, ja que és un gest molt important d’apropar-nos als malalts, que són persones completament normals, i molt humanes.

Marta Rodríguez Martínez, 2n Bat A

PARAULES COM AQUESTES DONEN SENTIT A LA CAMPANYA. GRÀCIES, GRÀCIES!

PARAULES SOLIDÀRIES CONTRA L’ALZHEIMER

Aquest dijous vam començar una nova activitat per a la campanya amb el títol: PARAULES SOLIDÀRIES CONTRA L’ALZHEIMER. Totes les tutories de l’institut hauran de formar un missatge final per als avis del centre de l’AFAT. Encara no avançarem quin és.

Els alumnes han de fer un donatiu per a la campanya i tenir drets d’imatge per formar les paraules del missatge final amb el seu cos.

GRÀCIES PER PARTICIPAR-HI! AQUESTA SETMANA MÉS…

Aquí en teniu una mostra de les fotos:

ALUMNES DE 1r -B [PARAULES: QUE, CADA i AL]

2014-11-27 12.53.46 2014-11-27 13.44.22-12014-11-30 17.33.04

ALUMNES DE 2n-C (desdoblament) [PARAULA: VEU]

2014-11-28 09.16.07

ALUMNES DE 3r- B i C [PARAULES: TOT, DE i ELS]

2014-11-28 13.48.212014-11-28 13.48.522014-11-30 17.30.06

ALUMNES DE 4t- A i DE L’ AULA OBERTA [PARAULES: MANS, MIRADA, EN i COR]

2014-11-27 12.16.16 2014-11-27 12.30.182014-11-27 12.19.12

2014-11-27 14.18.49

ALUMNES DE 2n DE BAT-A [PARAULA: FORTS]

2014-11-28 13.28.56

MOLT D’AMOR…

Al vestíbul de l’institut podeu llegir els post-its que heu escrit per als vostres avis! TOTS ELS MISSATGES SÓN TENDRES I PRECIOSOS, ES NOTA QUE ELS ESTIMEU MOLT!

GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ! HA ESTAT UNA ACTIVITAT MOLT BONICA!

 

2014-11-24 22.17.37-1

 

 

TERMÒMETRE DE LA SOLIDARITAT

ELS ALUMNES DE L’OPTATIVA D’IMATGE DE 2n, COORDINATS PER LA PROFESSORA ROSA ARASA, HAN PENJAT LES SILUETES DELS AVIS QUE SURTEN A LA PEL·LÍCULA ARRUGAS, JUNTAMENT AMB EL LEMA DE LA CAMPANYA.

GRÀCIES PER COL·LABORAR EN LA DECORACIÓ DEL VESTÍBUL!

CADA NIVELL TINDRÀ LA SILUETA DEL SEU AVI O ÀVIA.

RECORDEU ENTREGAR UNA FOTO VOSTRA AMB ELS DINERS AL TUTOR/A ABANS DEL 19 DE DESEMBRE.

ESPEREM QUE AQUESTA CAMPANYA TAMBÉ SIGUI  UN ÈXIT COM LA DE CURSOS ANTERIORS!

CAMPANYES CONTRA L’ALZHEIMER

La professora Anna Escobar ens recomana que mirem aquest  anunci tan original perquè tots ens posem a la pell d’un malalt d’alzheimer.

 

I aquí en teniu d’altres que també us faran pensar. 

COM POT CANVIAR EL DIA A DIA:

REMEMBER THEM, BEFORE THEY FORGET:

LA SENSACIÓ D’ESTAR PERDUT:

VERSIÓ NOVA DEL CONTE LA CAPUTXETA VERMELLA?:

ET RECORDES DE MI? (Només es pot mirar si aneu a  la pàgina de Youtube):

 

UN MATRIMONI PER A RECORDAR…

La professora Rosa Arasa ens ha enviat aquest curt tan emotiu sobre l’alzheimer i l’amor incondicional.

Moltes gràcies per aquesta aportació al blog!

Aquest curt ens serveix per recordar que la vida és dura de vegades però ho és menys quan la compartim amb algú que estimem i que ens estima ja sigui la parella, un familiar…

avis.

Cliqueu a l’enllaç per veure el vídeo (8:37  min.- versió original en anglès amb subtítols en castellà)

http://www.upsocl.com/inspiracion/un-matrimonio-para-recordar-un-documental-sobre-el-alzheimer-que-no-te-puedes-perder/