LA CAMPANYA I L’ALZHEIMER SEGONS ELS ALUMNES

L’alzheimer

L’alzheimer és una malaltia neurològica i degenerativa que afecta les neurones de l’escorça cerebral principalment de les persones grans, provocant que aquestes perdin la memòria i, a mesura que la malaltia avança, tinguin dificultats cada cop més grans per fer moviments coordinats, seguir instruccions i reconèixer les persones. Sovint els afectats pateixen també canvis en la personalitat i en el comportament. El pitjor d’aquesta malaltia és que actualment no té cura.

Malgrat que no és una malaltia que es contagiï, els amics i familiars de l’afectat paeixen més que ell mateix, ja que, al contrari que el malalt, ells tenen consciència i noten els canvis i la degeneració que provoca aquesta malaltia al seu ésser estimat.

Un dels pitjors moments, a part de quan s’assabenten que l’afectat pateix d’alzheimer, és quan les pèrdues de memòria arriben fins al punt que el malalt no reconeix la seva família o els seus amics de tota la vida. Recordo una pel·lícula que explicava les dificultats d’un avi i la seva néta en assabentar-se que ell patia alzheimer. La pel·lícula acaba amb l’avi i la néta parlant quan, de sobte, aquest calla i pregunta a la seva néta: – Qui ets?, raó per la qual la noia no pot evitar plorar.

La primera etapa de la malaltia és difícil de detectar. Els afectats solen oblidar-se de petits detalls com per exemple la data o bé o van deixar algun cosa. A la següent fase, les pèrdues de memòria s’intensifiquen fins a oblidar-se de les persones. Durant l’última fase, finalment, l’afectat sol creure que és jove i confon els seus fills néts o amics amb els seus germans o pares. La malaltia acaba, tràgicament, amb la mort del malalt.

Els mals hàbits com no fer esport, no tenir una dieta equilibrada o, sobretot, fumar, estan provant que l’edat en què s’inicia l’alzheimer és cada cap més jove, fins arribar al punt que la gent al voltant dels 40 anys ja pot patir l’alzheimer.

Com ja he dit abans, la malaltia no té cura més enllà dels exercicis de memòria i del suport de l’entorn que poden aconseguir que l’alzeimer avanci més lentament. Afortunadament, però, els avenços tecnològics i la voluntat de molta gent han aconseguit que trobar una cura a la malaltia estigui més a prop que mai. Durant les properes dècades i generacions hem de seguir lluitant per aconseguir que l’alzheimer es converteix en una malaltia del passat.

 Ignasi Fernández Cabello-  3r ESO B

 

Un dels meus avis va patir aquesta malaltia. Quan jo vaig néixer ell ja la tenia en una fase molt avançada. El meu pare, els seus germans i la meva àvia estaven molt pendents d’ell. I hi havia una metgessa que anava a casa dels meus avis sovint, més o menys cada dues setmanes. En aquella edat jo no era conscient del que estava passant ni sabia la gravetat de la malaltia.

No tinc gaires records i la majoria són com imatges borroses i confuses. L’únic record que tinc clar és el d’una vegada que la meva àvia li estava donant el dinar i, quan va se l’hora de les postres, em va dir si li volia donar jo. Vaig dir que sí. Així que em vaig asseure a les seves cames i, amb la seva ajuda, li vaig donar al meu avi un iogurt. Altres records són que quan ell dormia jo el tapava amb el llençol i que sempre que podia m’asseia al seu costat.

Tinc fotografies en què estic amb el meu avi, assegut ell a la butaca i jo asseguda damunt de les seves cames. En altres fotografies també hi surten els meus cosins. I en altres fotografies ja apareix l’avi en el llit en què va passar els darrers mesos.

El meu avi va morir el 2006, quan jo només tenia sis anys. Més tard els meus pares em van explicar més detalladament la malaltia que patia. Ara penso que tan de bo hagués estat més temps al seu costat.

Mireia Martínez-  3r ESO B

 

L’alzheimer és, en l’actualitat, un dels trastorns més estesos entre la població dels països desenvolupats. Si bé afecta majoritàriament individus pertanyents a la tercera edat, representa de manera directa, un sofriment constant per a les persones que mantenen un vincle amb els pacients.

Més enllà dels múltiples símptomes físics que l’ acompanyen, l’impacte psicològic provocat per la malaltia de l’alzheimer és, probablement, l’aspecte més complex a l’hora d’efectuar un tractament. D’una banda, els pacients assisteixen a una reducció progressiva de les seves facultats per realitzar activitats quotidianes, fet que els mena, a mesura que l’estadi és més avançat, a la pèrdua de la seva independència. Per altra banda, quan aquests esdevenen completament dependents, els cuidadors, generalment familiars o amics propers, han assumit fer-se càrrec d’una persona estimada que pateix un procés de degeneració i que cada vegada presenta més dificultats per reconèixer el seu entorn.

Com a conseqüència, la comunicació entre els uns i els altres acostuma a deteriorar-se, fet que reforça encara més els impactes negatius provocats, a nivell psicològic, pels individus que pateixen, directa o indirectament, l’alzheimes. És, per tant, un trastorn complex, mancat d’un tractament totalment efectiu i molt difícil de portar per part les persones afectades.

Clara Guerin Madroñal- 2n Bat B

 

Campanya solidària 2014/2015

La campanya solidària d’aquest curs ha estat sobre l’alzheimer, una malaltia que conec de primera mà ja que les meves àvies la pateixen. Al principi em resultava graciós quan deien els noms de tots els seus néts intentant endevinar quin era el meu; però a mesura que passa el temps i l’alzheimer avança te n’adones que això no té res de graciós; quan et veu i no sap qui ets, quan no et parla, quan tens por que es deixi el foc encès, que es desorienti… entens que elles no en tenen la culpa, és la malaltia que avança a un ritme frenètic. Per sort, a la meva àvia materna li van diagnosticar aquesta malaltia en la primera etapa i vam estar a temps que no avancés tan ràpid gràcies a l’AFAT i el seu centre a Sant Pere i Sant Pau ja que, allà, li fan fer coses (sumes, restes, pintar, escriure…) perquè exerciti el seu cervell, evitant l’avançament de l’alzheimer però no eliminant els primers símptomes, ja que aquesta malaltia no té marxa enrere. Estic molt agraït a aquesta associació per ajudar a la meva àvia i molt orgullós d’ella mateixa, una lluitadora que, després de perdre la mare als 10 anys i passar un càncer, està lluitant contra una malaltia que, avui dia, no es pot curar. Considero que, per respecte a aquestes persones, s’haurien de destinar el màxim de recursos per a la investigació i aconseguir que l’alzheimer no afecti a la nostra població gran.

Arnau Ber Montoya – 2n ESO A

 

L’alzheimer

L’alzheimer és una malaltia que pot afectar a qualsevol persona i té diferents etapes. Encara que creguem que només la gent gran pot patir-la, no és així; fins i tot pot afectar a persones entre trenta o quaranta anys. Fa poc vaig fer una visita al centre d’Alzheimer de Sant Pere i Sant Pau, amb els delegats i sotsdelegats, i vaig poder observar com eren els malalts i quines eren les seves actituds. El lloc on vam poder parlar amb ells era una habitació plena de manualitats i jocs interactius per a què estimulessin la seva memòria i s’ho passessin bé. Ells mateixos ens ho deien, que gaudien amb els seus amics i volien passar més temps amb els monitors. També tinc el testimoni d’una familiar meva que explicava que va treballar en un centre semblant al que hi ha al barri però amb gent amb la malaltia més avançada. Deia que tenien un comportament desconcertant, de vegades eren molt amables amb elles i els deien paraules boniques, però que altres vegades els deien paraulotes. Finalment, puc dir que afortunadament no he conegut ningú amb alzheimer ni cap familiar meu l’ha patit, i és una sort perquè seria insuportable el fet de pensar que algú que m’ha conegut de fa temps ara no se’n recordi de mi ni de qui sóc.

Maria Pilar Morales Aguilera – 2n ESO A

 

L’alzheimer

La meva àvia té aquesta malaltia i és molt dura. Encara sap qui sóc , però quan la vagi a veure i no em conegui no sé com reaccionaré. De vegades la meva mare i jo li preguntem coses per a què exerciti la memòria. Les preguntes són molt simples com per exemple com es diu o quants anys té; hi ha moments en què ho sap i altres en què no se’n recorda de quants fills té, ni sap el nom de la seva ciutat. El que m’impressiona més d’aquesta malaltia és que se’n recorda de quin dia vaig néixer però no em sap dir què va menjar ahir. Moltes vegades em fa por de preguntar-li com em dic per si no ho sap. La meva mare ja m’ha dit que dins de poc ja no ho sabrà, però que la tracti igual que ho faig ara, que li porti el menjar, que li digui coses de la meva xicota, que li expliqui com em va a l’institut, etc. El que tinc clar és que l’estimo molt i que aquesta malaltia no canviarà els meus sentiments. Espero que algun dia aquesta malaltia tingui cura.

Daniel Coronado Bas – 3r ESO C

 

L’alzheimer

Al meu avi, per part de la meva mare, li van diagnosticar alzheimer quan jo tenia un any. La meva àvia sempre l’ajudava i la resta de la família també. Amb el pas dels anys el meu avi se n’oblidava de qui era jo i sempre li havia de recordar qui era. Un dia li vaig preguntar com era la sensació d’oblidar-se dels records. “És com si dormissis i al dia següent no recordessis res del que ha passat” m’havia dit. Un dia el meu avi se’n va oblidar completament de mi i em va dir: “No sé qui ets, però tinc la sensació que em recordes, en tot cas t’estimo i et dono les gràcies per estar al meu costat”. Allí vaig plorar i em vaig prometre que estaria al costat dels pacients amb alzheimer, especialment del meu avi, que a poc a poc ha deixat de recordar-se de mi. Pot ser que el meu avi no em recordi, però sempre el tindré al meu cor i estaré al seu costat.

Lídia Ceballos – 3r ESO C

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s