EL MOTIU DE LA CAMPANYA AL VESTÍBUL

ELS ALUMNES DE L’AULA OBERTA S’HAN ENCARREGAT DE PENJAR EL MOTIU DE LA CAMPANYA AL VIDRE DEL VESTÍBUL.

GRÀCIES!!

Anuncis

LA DIABETIS EN PRIMERA PERSONA

Gràcies al contacte que ens va facilitar la mare de l’AMPA, Irene Dueso, els alumnes de Batxillerat van tenir el privilegi de sentir el testimoni d’una família que conviu amb la diabertis.

La Carmen, el Manolo i la Patricia, la filla de 7 anys que va debutar fa un any, van explicar els greuges d’aquesta malaltia. No obstant això, tenen molta sort perquè la Patricia és molt responsable i madura per a la seva edat.

2015-11-13 14.45.31

Alguns alumnes van poder mirar-se el nivell de sucre. I a tots els hi va sortir perfecte!

MOLTES GRÀCIES!!! VA SER UNA XERRADA MOLT EMOTIVA I INTERESSANT!!!

UN ESPOT DE POR

Enguany l’espot de sensibilització de la Marató l’ha realitzat el director JAUME BALAGUERÓ, conegut sobretot per la pel·lícula REC.

Davant les dades que ens diuen que 1 de cada 4 persones tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem, ens adonem que el veritablement terrorífic és el desconeixement.

L’anunci descriu el camí que fa una dona per arribar fins a la consulta del seu metge, que li dóna la mala notícia que és diabètica, una malaltia amb la qual haurà de conviure tota la vida.

CAMPANYA SOLIDÀRIA 2015- UNA XIFRA PREOCUPANT

La campanya solidària d’enguany es centrarà en la diabetis i l’obesitat, dues de les malalties metabòliques més freqüents a Catalunya.

Llegiu el lema del cartell de la Marató 2015.

CARTELL MARATÓ 2015

L’objectiu de la 24a edició de la Marató es recaptar fons per impulsar nous projectes, teràpies, nous medicaments i tractaments que millorin la qualitat de vida de les persones malaltes.

Tota la informació sobre la campanya a: http://www.tv3.cat/marato/es/

ESPEREM LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!
SOM UN INSTI SOLIDARI!

NOVA CAMPANYA A L’INSTITUT

Després de la campanya solidària tan intensa que hem finalitzat només fa unes setmanes, continuem amb el blog per informar-vos d’una iniciativa que ha tingut l’alumne Adrià Valledor de 2n de Batxillerat. Arran de l’elaboració del seu TDR sobre els drets dels animals, ha proposat una nova campanya per aquest segon trimestre. En aquesta ocasió, es tracta d”ajudar a la Protectora d’animals i plantes de Tarragona. De fet, ara a la capcelera del blog apareix la foto d’un gosset d’aquesta protectora.

Els objectius principals de la campanya són: sensibilitzar els alumnes sobre l’abandonament dels animals, difondre la tasca que està realitzant la protectora i ajudar-los amb el material que puguin necessitar per a la cura de gats i gossos.

Com la iniciativa ha sortit d’un alumne, el Consell de delegats serà el grup impulsor d’aquesta campanya amb el suport de la professora Neus Agasa.

El blog continuarà sent una espai informatiu de totes les propostes i esdeveniments que es realitzin durant la campanya.

Per anar entrant en matèria, Adrià Valledor ens recomana el visionat d’aquest vídeo.

Així doncs, “no hi ha millor psiquiatre a la terra que un cadell llepant-te la cara”. (Ben Williams)

LA CAMPANYA I L’ALZHEIMER SEGONS ELS ALUMNES

L’alzheimer

L’alzheimer és una malaltia neurològica i degenerativa que afecta les neurones de l’escorça cerebral principalment de les persones grans, provocant que aquestes perdin la memòria i, a mesura que la malaltia avança, tinguin dificultats cada cop més grans per fer moviments coordinats, seguir instruccions i reconèixer les persones. Sovint els afectats pateixen també canvis en la personalitat i en el comportament. El pitjor d’aquesta malaltia és que actualment no té cura.

Malgrat que no és una malaltia que es contagiï, els amics i familiars de l’afectat paeixen més que ell mateix, ja que, al contrari que el malalt, ells tenen consciència i noten els canvis i la degeneració que provoca aquesta malaltia al seu ésser estimat.

Un dels pitjors moments, a part de quan s’assabenten que l’afectat pateix d’alzheimer, és quan les pèrdues de memòria arriben fins al punt que el malalt no reconeix la seva família o els seus amics de tota la vida. Recordo una pel·lícula que explicava les dificultats d’un avi i la seva néta en assabentar-se que ell patia alzheimer. La pel·lícula acaba amb l’avi i la néta parlant quan, de sobte, aquest calla i pregunta a la seva néta: – Qui ets?, raó per la qual la noia no pot evitar plorar.

La primera etapa de la malaltia és difícil de detectar. Els afectats solen oblidar-se de petits detalls com per exemple la data o bé o van deixar algun cosa. A la següent fase, les pèrdues de memòria s’intensifiquen fins a oblidar-se de les persones. Durant l’última fase, finalment, l’afectat sol creure que és jove i confon els seus fills néts o amics amb els seus germans o pares. La malaltia acaba, tràgicament, amb la mort del malalt.

Els mals hàbits com no fer esport, no tenir una dieta equilibrada o, sobretot, fumar, estan provant que l’edat en què s’inicia l’alzheimer és cada cap més jove, fins arribar al punt que la gent al voltant dels 40 anys ja pot patir l’alzheimer.

Com ja he dit abans, la malaltia no té cura més enllà dels exercicis de memòria i del suport de l’entorn que poden aconseguir que l’alzeimer avanci més lentament. Afortunadament, però, els avenços tecnològics i la voluntat de molta gent han aconseguit que trobar una cura a la malaltia estigui més a prop que mai. Durant les properes dècades i generacions hem de seguir lluitant per aconseguir que l’alzheimer es converteix en una malaltia del passat.

 Ignasi Fernández Cabello-  3r ESO B

 

Un dels meus avis va patir aquesta malaltia. Quan jo vaig néixer ell ja la tenia en una fase molt avançada. El meu pare, els seus germans i la meva àvia estaven molt pendents d’ell. I hi havia una metgessa que anava a casa dels meus avis sovint, més o menys cada dues setmanes. En aquella edat jo no era conscient del que estava passant ni sabia la gravetat de la malaltia.

No tinc gaires records i la majoria són com imatges borroses i confuses. L’únic record que tinc clar és el d’una vegada que la meva àvia li estava donant el dinar i, quan va se l’hora de les postres, em va dir si li volia donar jo. Vaig dir que sí. Així que em vaig asseure a les seves cames i, amb la seva ajuda, li vaig donar al meu avi un iogurt. Altres records són que quan ell dormia jo el tapava amb el llençol i que sempre que podia m’asseia al seu costat.

Tinc fotografies en què estic amb el meu avi, assegut ell a la butaca i jo asseguda damunt de les seves cames. En altres fotografies també hi surten els meus cosins. I en altres fotografies ja apareix l’avi en el llit en què va passar els darrers mesos.

El meu avi va morir el 2006, quan jo només tenia sis anys. Més tard els meus pares em van explicar més detalladament la malaltia que patia. Ara penso que tan de bo hagués estat més temps al seu costat.

Mireia Martínez-  3r ESO B

 

L’alzheimer és, en l’actualitat, un dels trastorns més estesos entre la població dels països desenvolupats. Si bé afecta majoritàriament individus pertanyents a la tercera edat, representa de manera directa, un sofriment constant per a les persones que mantenen un vincle amb els pacients.

Més enllà dels múltiples símptomes físics que l’ acompanyen, l’impacte psicològic provocat per la malaltia de l’alzheimer és, probablement, l’aspecte més complex a l’hora d’efectuar un tractament. D’una banda, els pacients assisteixen a una reducció progressiva de les seves facultats per realitzar activitats quotidianes, fet que els mena, a mesura que l’estadi és més avançat, a la pèrdua de la seva independència. Per altra banda, quan aquests esdevenen completament dependents, els cuidadors, generalment familiars o amics propers, han assumit fer-se càrrec d’una persona estimada que pateix un procés de degeneració i que cada vegada presenta més dificultats per reconèixer el seu entorn.

Com a conseqüència, la comunicació entre els uns i els altres acostuma a deteriorar-se, fet que reforça encara més els impactes negatius provocats, a nivell psicològic, pels individus que pateixen, directa o indirectament, l’alzheimes. És, per tant, un trastorn complex, mancat d’un tractament totalment efectiu i molt difícil de portar per part les persones afectades.

Clara Guerin Madroñal- 2n Bat B

 

Campanya solidària 2014/2015

La campanya solidària d’aquest curs ha estat sobre l’alzheimer, una malaltia que conec de primera mà ja que les meves àvies la pateixen. Al principi em resultava graciós quan deien els noms de tots els seus néts intentant endevinar quin era el meu; però a mesura que passa el temps i l’alzheimer avança te n’adones que això no té res de graciós; quan et veu i no sap qui ets, quan no et parla, quan tens por que es deixi el foc encès, que es desorienti… entens que elles no en tenen la culpa, és la malaltia que avança a un ritme frenètic. Per sort, a la meva àvia materna li van diagnosticar aquesta malaltia en la primera etapa i vam estar a temps que no avancés tan ràpid gràcies a l’AFAT i el seu centre a Sant Pere i Sant Pau ja que, allà, li fan fer coses (sumes, restes, pintar, escriure…) perquè exerciti el seu cervell, evitant l’avançament de l’alzheimer però no eliminant els primers símptomes, ja que aquesta malaltia no té marxa enrere. Estic molt agraït a aquesta associació per ajudar a la meva àvia i molt orgullós d’ella mateixa, una lluitadora que, després de perdre la mare als 10 anys i passar un càncer, està lluitant contra una malaltia que, avui dia, no es pot curar. Considero que, per respecte a aquestes persones, s’haurien de destinar el màxim de recursos per a la investigació i aconseguir que l’alzheimer no afecti a la nostra població gran.

Arnau Ber Montoya – 2n ESO A

 

L’alzheimer

L’alzheimer és una malaltia que pot afectar a qualsevol persona i té diferents etapes. Encara que creguem que només la gent gran pot patir-la, no és així; fins i tot pot afectar a persones entre trenta o quaranta anys. Fa poc vaig fer una visita al centre d’Alzheimer de Sant Pere i Sant Pau, amb els delegats i sotsdelegats, i vaig poder observar com eren els malalts i quines eren les seves actituds. El lloc on vam poder parlar amb ells era una habitació plena de manualitats i jocs interactius per a què estimulessin la seva memòria i s’ho passessin bé. Ells mateixos ens ho deien, que gaudien amb els seus amics i volien passar més temps amb els monitors. També tinc el testimoni d’una familiar meva que explicava que va treballar en un centre semblant al que hi ha al barri però amb gent amb la malaltia més avançada. Deia que tenien un comportament desconcertant, de vegades eren molt amables amb elles i els deien paraules boniques, però que altres vegades els deien paraulotes. Finalment, puc dir que afortunadament no he conegut ningú amb alzheimer ni cap familiar meu l’ha patit, i és una sort perquè seria insuportable el fet de pensar que algú que m’ha conegut de fa temps ara no se’n recordi de mi ni de qui sóc.

Maria Pilar Morales Aguilera – 2n ESO A

 

L’alzheimer

La meva àvia té aquesta malaltia i és molt dura. Encara sap qui sóc , però quan la vagi a veure i no em conegui no sé com reaccionaré. De vegades la meva mare i jo li preguntem coses per a què exerciti la memòria. Les preguntes són molt simples com per exemple com es diu o quants anys té; hi ha moments en què ho sap i altres en què no se’n recorda de quants fills té, ni sap el nom de la seva ciutat. El que m’impressiona més d’aquesta malaltia és que se’n recorda de quin dia vaig néixer però no em sap dir què va menjar ahir. Moltes vegades em fa por de preguntar-li com em dic per si no ho sap. La meva mare ja m’ha dit que dins de poc ja no ho sabrà, però que la tracti igual que ho faig ara, que li porti el menjar, que li digui coses de la meva xicota, que li expliqui com em va a l’institut, etc. El que tinc clar és que l’estimo molt i que aquesta malaltia no canviarà els meus sentiments. Espero que algun dia aquesta malaltia tingui cura.

Daniel Coronado Bas – 3r ESO C

 

L’alzheimer

Al meu avi, per part de la meva mare, li van diagnosticar alzheimer quan jo tenia un any. La meva àvia sempre l’ajudava i la resta de la família també. Amb el pas dels anys el meu avi se n’oblidava de qui era jo i sempre li havia de recordar qui era. Un dia li vaig preguntar com era la sensació d’oblidar-se dels records. “És com si dormissis i al dia següent no recordessis res del que ha passat” m’havia dit. Un dia el meu avi se’n va oblidar completament de mi i em va dir: “No sé qui ets, però tinc la sensació que em recordes, en tot cas t’estimo i et dono les gràcies per estar al meu costat”. Allí vaig plorar i em vaig prometre que estaria al costat dels pacients amb alzheimer, especialment del meu avi, que a poc a poc ha deixat de recordar-se de mi. Pot ser que el meu avi no em recordi, però sempre el tindré al meu cor i estaré al seu costat.

Lídia Ceballos – 3r ESO C

ACTE DE CLOENDA

El dia, 19 de desembre, es va fer l’acte de cloenda de la campanya.

P1020407 P1020397

L’acte va tenir diferents parts:

– Es va comunicar a tot l’institut la quantitat recaptada per a l’AFAT. Com sempre, som un INSTITUT SOLIDARI!

2015-01-12 10.51.59

GRÀCIES, PROFESSORAT, ALUMNAT, PAS, AMPA, PARES I MARES!

– Es va entregar un detall al post-it més emotiu, tot i que va estar molt complicat triar-ne un perquè tots eren preciosos.

Aunque ya no estés aquí, siempre siento tu presencia. El alzheimer borra la mente de las personas, pero yo sé que tú nunca me borraste de tu corazón.

 

P1020409Helena Riesco (4t d’ESO)

– Es va llegir llegir aquesta carta tan emotiva de l’alumna de 2n de Batxillerat, Noelia Bracero, adreçada al seu avi que va morir d’alzheimer.

Hola, abuelo:

¿Qué tal todo por ahí arriba? Espero que bien. Aquí todo sigue igual que cuando te fuiste, excepto que ahora me toca echarte más de menos.

Quizá era pequeña cuando comenzaste a olvidar el simple hecho de tomarte una pastilla, o cuando empezaste a fallar en la forma de atarte los cordones del zapato, o cuando no recordabas lo que habías comido ese mismo día, sí, quizás era pequeña, pero me daba cuenta de todo, sabía que algo pasaba. A medida que fui creciendo, los cambios en tu mente también lo hacían, para mí, a pasos agigantados, hasta llegar a un punto en el que cada vez recordabas menos lo reciente y, sin embargo, conseguías acordarte de tu pasado. Poco a poco fui acostumbrándome a todo ello, aunque me costase. Al principio, resultaba gracioso porque hacías cosas que me hacían reír y tú a tu manera eras feliz. Pero todo dejó de tener gracia cuando comenzaste a olvidar quiénes éramos. Aunque era duro tener que llamarte el día de tu cumpleaños para recordarte cuántos años cumplías, o ir a verte y tener que rectificar cada vez que me llamabas con un nombre diferente al mío, prefería todo eso antes que no tenerte aquí conmigo, haciendo mil cosas para que nada de esto te afectase y que a pesar de todo tu sonrisa brillase por encima de todo.

Créeme que de ti nunca me olvido, si se trata de ti ya procuro yo tener buena memoria. Aunque esta sea una enfermedad triste, para mí nunca dejaste ni dejarás de ser un gran ejemplo de superación y constancia. Siempre digo que eres mi héroe, porque con tus consejos y tu alegría me salvaste muchas veces. Creo que está de más darte las gracias por las incontables veces en las que has estado ahí, dándome tu apoyo incondicional. Resulta irónico que me enseñases cosas que después ni recordabas haber aprendido tú mismo, pero tranquilo, abuelo, yo las recuerdo por los dos. Seguro que las estrellas te tienen envidia, ¿verdad? por brillar tanto como lo hacías aquí abajo, tanto que le hacias competencia al sol y te convertiste en el mío, alumbrándome cuando todo parecía irme mal y dándome calor cuando moría de frío.

Aunque tú a veces olvidases quién eras y no recordases quién era yo, jamás olvidaré quién fuiste, eres y serás para mí.

Te quiero.

Noelia B.

– Es va projectar el vídeo “PARAULES SOLIDÀRIES CONTRA L’ALZHEIMER”. En Joan i l’Esther de l’AFAT ens van dedicar unes paraules d’agraïment.

– Alumnes de primer ens van deleitar amb una cançó de la banda sonora de El Rei Lleó.

P1020430

P1020432

– I, finalment, es va projectar un vídeo d’agraïment que vaig dedicar a tothom com a coordinadora de la campanya.

Està enllaçat al Youtube.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!!

 

Fotos del acte realitzades pel prof. Ángel Casado
Organització del gimnàs a càrrec dels profes J. M. Cantons i Kiko Mata

 

LLAÇ SOLIDARI

El dia, 19 de novembre, abans de l’acte de cloenda, alumnes de 1r i 2n d’ESO, van fer un llaç solidari amb cartolines. Els professionals de l’AFAT van planficar aquesta activitat-pilot al nostre centre.

El resultat no va estar gens malament tenint en compte el poc temps que vam disposar per fer-lo.

GRÀCIES ALS MEMBRES DE L’AFAT, ALS PROFES I ALS ALUMNES QUE VAN PARTICIPAR EN AQUESTA ACTIVITAT!

P1020394Foto realitada pel prof. Ángel Casado